Cada dia, just sortint de l’escola hi passava per davant i no podia evitar aturar-s’hi uns segons -o potser eren minuts?-. Encara no havia descobert exactament què era el que li provocava aquella estranya atracció i curiositat, però als deu anys no és una cosa que a una nena li preocupi gaire. Amb l’enorme motxilla de color lila penjada a l’esquena, s’aturava, com cada dia, davant de l’alta reixa negra que tan odiava, que s’interposava entre ella i el seu desig curiós. Malgrat tot, s’havia de conformar amb observar la casa des del carrer.
Les herbes i plantes del jardí creixien de manera insolent i incivilitzada, provocant que allò, en comptes d’un jardí semblés més aviat una selva. A la Clàudia li sabia greu l’aspecte tan deixat que tenia la casa. No estava segura de si realment algú l’habitava, perquè mai no havia vist a ningú; però en el cas que realment existís un propietari, ella no dubtaria a dir-li quatre coses sobre el jardí. Era un jardí trist: es notava d’una hora lluny. Les pobres plantes tenien un aspecte força decadent i descuidat. Era una casa de dues plantes, força antiga. A la Clàudia li agradava pensar que dins d’aquelles quatre parets hi havia viscut algú important. Algú amb classe, algú influent, algú que havia viscut la vida intensament, sempre des de l’honradesa. Un cop els motors de la seva imaginació s’engegaven, allò no tenia aturador. Vestits pomposos, perruques i el soroll de les sabates repicant contra el terra de fusta durant un gran ball. La forta olor de pollastre rostit, aromatitzat amb mil i una espècies i acompanyat per una gran varietat de fruites i verdures. Salutacions cordials, guants blancs i ventalls. I finalment una quantitat aclaparadora de pastes i pastissos de tots els colors, gustos i mides possibles, satisfent les necessitats dels més llaminers de la festa. En definitiva, el paradís; una simfonia d’olors i de gustos per al paladar, delectant l’oïda amb la millor música que mai s’hagi escrit, però també la vista i el tacte: la combinació harmoniosa de colors i textures dels vestits aportant una calma i una serenitat difícils d’explicar.
Ells sí que eren realment feliços, pensava la Clàudia, que intentava transportar-se allà mentre resseguia amb la seva mirada inquieta tots els racons exteriors de la casa, completament captivada. Es moria per travessar les parets i descobrir què s’amagava darrere aquella estúpida porta de fusta. L’aspecte brut i caòtic del jardí segurament era un indici del que es trobava a dins: habitacions buides, potser sense cap moble, amb pols acumulada des de qui sap quan. Quina decepció, pensava sovint, entrar a la casa per acabar-la trobant deserta! Ella s’entestava en pensar que no era així, que a dins realment hi havia d’haver alguna cosa, encara que fossin quatre mobles vells posats de qualsevol manera, roba escampada pel terra, el que fos. Sigui com sigui, a la Clàudia li preocupava més el jardí. Li semblava pràcticament impossible que algú pogués viure tan tranquil amb un jardí com aquell. Li semblava una falta de respecte envers les plantes i els arbustos que creixien de manera descontrolada sense ningú que tingués cura d’ells. De fet, es moria de ganes d’entrar-hi i arreglar aquell jardí que en algun moment, pensava ella, havia estat tan bonic, però que ara havien envaït les males herbes. El problema era, evidentment, l’alta reixa negra imponent que protegia la casa d’amenaces exteriors. Però ella no era pas una amenaça! L’únic que volia era arrencar aquelles herbotes insolents, recollir les fulles que estaven escampades pel terra, regar les plantes… potser plantar-hi unes quantes tulipes vermelles? Tot era en va. Per més que fes mil plans sobre la remodelació del jardí era conscient que mai els podria dur a terme. No s’atreviria mai a saltar la reixa, això ho tenia ben clar. Així que no li quedava més remei que conformar-se amb mirar, des de fora, la casa i el jardí dels seus somnis, sense saber que, a vegades, trencar les normes no és tan dolent com ens pensem.