M’agrada pensar que no tot està predeterminat, que no som simples titelles. Però us haig de confessar que hi ha dies en què aquesta creença em trontolla una mica i no puc evitar pensar que potser hi ha alguna força desconeguda amb uns poders especials que es dedica, si més no de tant en tant, a generar determinades situacions…
Com ara aquell dia en què tens el cap als núvols -o probablementdeambulant per la realitatvirtual del mòbil-,et saltes la parada del bus i baixes unes parades més endavant. I mentre avances per la vorera tot queixant-te d’haver de caminar dues cantonades més,et retrobes amb algú que feia anysque no veies. Potser és una simple coincidència, però i si l’univers s’ha confabulat perquè et despistessis i et passessis la parada?
Existeixen, realment, les casualitats? Potser nohosabrem mai. El que sí que sabem ésque n’hi ha de totscolors i que vulguis o no, fan la vida una mica més entretinguda.Algunes et sorprenen,t’alegren el dia -o te l’amarguen-,et posen els pèls de punta, et cabregen, et fan pessigolles, et posen a prova, t’entendreixen, vénen amb lliçó incorporada -però no sempre fàcil de desxifrar-, t’entristeixen, et repugnen o et fan venir ganes d’estrangular algú…
Se’n podria arribar a fer un museu. Benvinguts al museu de les casualitats: pasen y vean. Va, no sigueu tímids! “Endavant senyora, que li ensenyaré el piset”. Passadissos laberínticsamb les diverses casualitats ordenades cronològicament, amb fotografia inclosa. I qui sap, potser també incorporarien el fabulós ventall de reaccions facebookianes amb les seves respectives emoticones! Aquesta casualitat no m’agrada… m’encanta! Doncs què vols que et digui, aquesta altra em cabreja a més no poder.Ai, aquella em fa caure la llagrimeta…
Sigui com sigui, cadascú emmagatzema totes aquestes casualitats dins seu, però no tinc clar si es classifiquen soles, ni si cal fer neteja un cop al mes o potser dos cops a l’any ja és més que suficient…Hauré de fer inventari un dia d’aquests!