Segurament molts ja us n’haureu oblidat, però ell encara està traumatitzat. La setmana passada vam poder gaudir d’un meravellós dimarts 13. El pobre fa dies que no surt de casa: encara s’està recuperant de tots els retrets i insults que va rebre. Sovint intenta fer-se el dur, però al final tot això li acaba passant factura: les fonts indiquen que a hores d’ara necessitaríem un microscopi molt potent per aconseguir detectar la seva autoestima (si és que encara en té). Davant d’aquesta situació tan alarmant, he pensat dedicar-li aquesta publicació, per compensar totes les vegades que entre tots li hem maleït els ossos. Aquí va, doncs, un recull de situacions que farien una mica més feliç el dimarts 13. Vaja, tot allò que podria passar un dimarts 13 (realment podria passar qualsevol dia, però que quedi entre nosaltres). Així que gràcies, estimat dimarts 13, per omplir la nostra vida amb experiències tan enriquidores com ara…
- Intentar obrir la porta de casa teva amb la T-Jove i que el teu gos et miri amb cara de: “incompetent…”.
- Llençar una forquilla al cubell de brossa orgànica i adonar-te’n quan ja és dins del contenidor.
- Que un dia de pluges torrencials, quan puges al tren et caigui el paraigües per l’espai que hi ha entre l’andana i el vagó. I el tren l’esclafi sense pietat.
- Posar Fairy al rentavaixelles i convertir la teva cuina en una gran festa de l’escuma (i descobrir que sí, evidentment, els plats segueixen bruts).
- Confondre la sal amb el sucre en fer un pastís (i negar-te a tastar el resultat).
- Que et caiguin les claus (o encara pitjor: el mòbil) per la claveguera.
- Que se’t vessi el tupper dins la motxilla. Justament el dia que portaves lassanya. I un llibre que anaves a regalar, però encara no estava embolicat.
- Que se’t trenquin els ous sobre el marbre i regalimi fins a entrar al calaix de les paelles que acabes de rentar.
Així doncs, la propera vegada, abans d’insultar el pobre dimarts 13 penseu-ho dos cops… Encara que costi de creure, ell no s’alegra pas de les nostres desgràcies ni de la nostra mala sort. Simplement és d’aquells que pensen que la vida seria molt avorrida sense una mica d’emoció i per això s’encarrega de repartir-la adequadament en un dia tan assenyalat. I ho fa amb tota la bona fe del món. Així que el pròxim cop que us passi alguna “desgràcia” un dimarts 13, penseu que ell és molt a prop, picant-vos l’ullet. Torneu-li si us plau, a veure si entre tots aconseguim que s’animi una miqueta. Teniu temps per mentalitzar-los fins el 13 de setembre del 2016. Accepteu el repte? Aneu fent ioga mentrestant! 😉