Al bell mig de Zagreb (Croàcia) trobem un museu d’allò més curiós: el Museu de les Relacions Trencades (Museum of Broken Relationships). L’exposició la configuren una sèrie d’objectes, donacions de gent d’arreu del món, que simbolitzen una relació que s’ha acabat. Cada objecte s’acompanya amb un panell explicatiu on s’indica el nom de l’objecte, el país de procedència, les dates que marquen la durada de la relació i la història associada a l’objecte. Hi ha qui ha volgut dedicar uns quants paràgrafs a la seva història i d’altres que les han encapsulat en poques frases o fins i tot una paraula.
Evidentment, la idea de crear un museu tan peculiar és d’allò més admirable, i així ho demostra que l’any 2011 s’endugués el Kenneth Hudson Award al museu més innovador d’Europa dins el certamen dels European Museum Awards. Però el museu -com tots, de fet- no seria res sense les històries que trobem al seu interior, ja que són elles qui li donen vida i sentit. Al cap i a la fi, és un museu creat a partir de vivències de persones normals i corrents, persones com tu i com jo. Això fa que es produeixi una relació molt especial de proximitat, empatia i identificació amb el visitant, que difícilment s’aconsegueix en altres museus on els objectes exposats pertanyien a reis o membres de l’alta burgesia, per exemple.
Per tant, en tractar-se d’una exposició formada per donacions de particulars, tothom pot dir-hi la seva. Així doncs, si tens ganes de compartir alguna de les teves experiències i donar un objecte que simbolitzi aquella relació d’amor que s’ha acabat pots fer-ho a través del web del museu on trobaràs un formulari a través del qual pots fer arribar la teva petició. Aquest és un altre gran punt al seu favor: tothom pot contribuir a l’exposició del museu aportant la seva història. Cal dir també que els objectes i les històries són exposats de forma anònima i en cap cas es fa referència al nom del donant. A més, tal com asseguren al web, gairebé tots els objectes són acceptats, tret d’aquells que puguin ser considerats ofensius o discriminatoris. A part, el museu dóna total llibertat pel que fa a les característiques de l’objecte: pot ser una carta, un vídeo, un correu electrònic, una fotografia, una samarreta, una cançó… Tothom pot aportar el seu granet de sorra per enriquir la col·lecció del museu. Al cap i a la fi, l’objectiu del museu és, tal i com mencionen al web, crear una història emocional col·lectiva construïda a partir de les donacions.
Perquè et facis una idea de la magnitud de la col·lecció, els responsables del museu admeten que degut al considerable volum d’aquesta, només poden exposar-ne un 15% cada any. Tot i que la seu principal del museu es troba a la capital croata, els objectes de la col·lecció han viatjat arreu del món en exposicions temporals. Actualment aquesta exposició itinerant ha fet parada a la ciutat taiwanesa de Taipei, a Londres i a Brussel·les, així que si tens la sort de trobar-te prop d’alguna d’aquestes ciutats, pots aprofitar per fer-hi un cop d’ull.
De fet, podem dir que els objectes esdevenen autèntiques relíquies, proves físiques d’aquell amor que s’ha extingit. Al llarg de l’exposició trobem objectes de tot tipus que fan referència a amors trencats durant l’adolescència o la maduresa. Però no només hi té lloc l’amor romàntic, ja que també hi trobem colpidores relacions d’amor maternals i paternals trencades per la mort o pel suïcidi. Sigui com sigui, al seu interior hi trobem històries ben variades de persones que han volgut compartir la dolorosa experiència que suposa la fi d’una relació amorosa. Només entrar al museu ja s’hi pot veure un gran mapamundi on es troben marcades les procedències dels objectes.
El recorregut pel museu és un viatge emocional agredolç a través del qual el visitant accedeix a històries molt íntimes, procedents de persones d’arreu del món. Un viatge canalitzat pels objectes i els escrits, que traslladen al visitant al temps i l’espai d’aquella història perquè la visqui a través de la seva imaginació. Mitjançant aquest procés tan especial, el visitant intenta posar-se al lloc d’aquella persona i intentar entendre com se sentia en aquella situació.
Personalment, un dels objectes que més em va impactar va ser la nota de suïcidi d’una mare dirigida al seu fill, i també el poema que va escriure un fill dedicant-lo a la seva mare que acabava de morir d’un atac de cor. Entre els objectes també s’hi trobava una destral que algú va utilitzar per canalitzar la seva ira trencant mobles que pertanyien a la seva ex-parella, una guitarra que era un regal rebutjat, uns apunts de matemàtiques, uns dibuixos de Sakura i un peluix del Snoopy, entre d’altres.
Costa acceptar que una cosa tan bonica pugui acabar-se, però així és la vida. El Museu de les Relacions Trencades es construeix a partir d’històries, cadascuna especial a la seva manera, però en el fons, no tan diferent de les altres. Un museu en constant evolució i renovació, que ens fa recordar que no estem sols, ja que tots hem patit experiències doloroses. I que l’amor és una força magnètica que uneix a les persones. Però també les separa, perquè no tots els amors duren per sempre.
(Cover photo by Mare Milin)