Negre,
aquell dia que em vaig perdre.
Verd,
ningú estava despert
tan sols la lluna,
preciosa i bruna.
Només una granota
que em feia una ganyota
i jo, pàl·lida com el blau
no trobava la sortida del cau.
Negre, verd i groc!
Se’m barregen tots d’un cop!
Colors per aquí i allà,
no sabia cap on anar.
Vaig anar per tot arreu
corrent, fent fúting i a peu,
només sabia que algun dia
la llum del dia trobaria.
Desembre 2006
6 anys més tard, un dels meus grups preferits va crear aquesta magnífica cançó que inevitablement dialoga amb el meu poema… Casualitat? Ho dubto :).
Càlids vespres verds,
grocs ho trobes
blaus ho perds…