…acceptem-ho: a vegades, ens la tiraran pel cap.
Potser la guardaran en un calaix amb pany i clau, i seguiran fent la seva vida intentant ignorar aquella pilota. O la guardaran en un racó perquè en aquell moment no podien estar per ella i se n’acabaran oblidant. Altres vegades te la tornaran, però potser amb un llançament massa brusc que t’esquerdarà el vidre de les ulleres. Te la tornaran sense ganes, amb falsa cordialitat. Potser passaran dies o fins i tot mesos fins que te la tornin. Potser quan la rebis estarà desinflada o plena de pedaços mal posats. Potser te la tornaran amb ràbia. O amb un entusiasme que t’agafarà per sorpresa. O potser es quedaran observant-la embadalits, intentant entendre com és que aquella pilota ha anat a parar a les seves mans: com que no sabran què fer-ne, acabarà abandonada al fons d’un calaix. O el gos se l’apropiarà com la seva nova joguina. O acabarà al cubell de les escombraries i uns dies més tard, esclafada entre muntanyes de merda.
Potser el millor és llançar-la sense esperar que te la tornin. O pensar que molt probablement no ho faran. O simplement no pensar. Però llançar…