Grills de taronja

Hola! Em dic Mireia i em plau donar-te la benvinguda al meu blog multilingüe en anglès i català.

Què hi trobaràs? Cabòries, reflexions, relats, ressenyes culturals… però sobretot, humor. O com a mínim, la intenció de treure’t un somriure!

Esports olímpics no acceptats (2)

Imatge de Wokandapix a Pixabay

Prohibit el pas: drac en quarantena

Hi havia una vegada, en una cova prop del poble de Montblanc, un drac confinat....

Negre, verd i groc

Negre, aquell dia que em vaig perdre. Verd, ningú estava despert tan sols la lluna,...

Dins la funda vellutada

El clarinet reposava dins la funda vellutada, trontollant lleugerament a causa del moviment del tren....

Esports olímpics no acceptats

Mocar-se quan fa molt vent. Escriure en un mòbil tàctil a alta velocitat amb llarguíssimes...

Un somni estrambòtic

Era un dilluns del mes de febrer i no sé per què no vaig anar...

Pocions màgiques de sobretaula

Encara puc sentir l’olor que feien aquelles combinacions esperpèntiques: un festival per als sentits. Com...

No espatllem la màgia

Potser es tracta d’això, al cap i a la fi: procurar no espatllar la màgia.No...

Quan la realitat supera la ficció

Jo ja feia estona que no em sentia els peus, però es veu que era...

A foc lent

Temps enrere, compraves un sobre i escrivies una carta amb la teva millor cal·ligrafia i...

Beer is importanter!

*Fotomatons que et prohibeixen somriure. Per més que intentis desafiar-los, no et deixen imprimir cap...

Pinzellades d'Edinburgh

Els semàfors tarden una eternitat a canviar de vermell a verd -podries llegir-te un llibre...

Brindis musical

Per aquella cançó amagada dins un casset que mai no podrem reproduir. Pels discos ratllats...

No s'acabava mai

L’embarcament no s’acabava mai. Des de la fila número setze, observava neguitosa la gent que...

Destí o casualitat

M’agrada pensar que no tot està predeterminat, que no som simples titelles. Però us haig...

Jo espero, tu esperes, nosaltres desesperem.

Esperar fa mal. Ho sabem de sobres, però ho fem igualment. A vegades no ho...

Estimada,

A vegades et voldria matar.

És de nit.

La Mariona s’endinsa en la ciutat adormida. Recorre carrers buits i sense vida, inundats de...

(...)

Aquella arruga del coixí que et molesta quan intentes dormir. L’escalfor de l’assecador un matí...

Entre sostinguts i bemolls

Enganxar les partitures amb cinta adhesiva perquè no volin. Que surtin volant igualment, però totes...

La biblioteca dels secrets

Hi havia una vegada, una nena que es deia Clàudia, que vivia amb els seus...

No sempre ens tornaran la pilota...

…acceptem-ho: a vegades, ens la tiraran pel cap.

L'enquadrament perfecte

Il·lustradora: Gemma Cid Prats

22:09

Homenatge (tardà) al dimarts 13

Segurament molts ja us n’haureu oblidat, però ell encara està traumatitzat. La setmana passada vam...

Ma vie en rose

Ludovic preparant-se per l’assaig del casament amb el seu amic, amb qui es casarà, tal...

Once: la força de la subtilitat

Els carrers de Dublín. Una guitarra mig trencada i un piano cedit per l’amable propietari...

In The Flesh: una autèntica faula sobre la condició humana

BBC

Navegant perillosament

Aquell era el dia. La Berta ho sabia perfectament. Ho sabia des que el so...

La vida és com fer un pastís

La vida és com fer un pastís. Sovint parteixes d’una recepta (tot i que a...

Jo t'enfaixo, tu m'enfaixes (2)

Tot i que t’ho han explicat mil vegades i hauries de saber-ho a la perfecció,...

Jo t’enfaixo, tu m’enfaixes

Els primers dies, no et canten a la pinya. Esperes que tothom s’hagi col·locat per...

Darrere la reixa

Cada dia, just sortint de l’escola hi passava per davant i no podia evitar aturar-s’hi...

Museum of Broken Relationships: quan la flama de l'amor s'apaga

Al bell mig de Zagreb (Croàcia) trobem un museu d’allò més curiós: el Museu de...

Nit en blanc

Portava una bona estona capficada en el tema. El termini finalitzava en tres hores i...

Quatre minuts i trenta-dos segons

Encara no s’ho creia. Aquell metge sense escrúpols li ho havia prohibit. Una de les...

El soroll del tramvia

L’incessant soroll del tramvia.

Companys de viatge

Mai no vaig pensar que escoltar la seva respiració em produiria tal esgarrifança. Feia gairebé...

Hola món!

Després d’un part una mica accidentat amb cesària inclosa, el meu blog ja treu el...